Grup de Suport a les dones represaliades pel Patronato de Protección a la Mujer
— VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ.
El Patronato de Protección a la Mujer franquista tenia com a objectiu sotmetre les dones al paper que el nacionalcatolicisme els tenia assignat. Dependent del Ministerio de Justicia i organitzat en juntas provinciales, va decidir l’empresonament de milers de noies i dones entre 16 i 25 anys per causes vinculades exclusivament a la moral sexual imperant.
Els centres d'aquesta institució estatal van ser regentats per diverses congregacions religioses, com les Trinitarias, Oblatas, Cruzadas Evangélicas, Adoratrices, Hermanas del Buen Pastor… on dones i nenes que es desviaven de les normes de gènere imperants (un embaràs no desitjat, una mala relació amb el pare, acudir a manifestacions, exercir la prostitució… fumar, dur la faldilla massa curta, besar-se en públic, ser lesbiana...) van patir empresonaments indefinits, tortures físiques i psicològiques, robatori de nadons, i treball i adoctrinament religiós forçat.
1941—1985
Es calcula que arreu de l’Estat espanyol va haver-hi més d’un centenar de centres propis o adscrits al Patronato, la petjada de testimonis pot superar els milers de dones, encara avui en dia oblidades.
Les dones represaliades pel Patronato, doncs, presenten una doble condició de víctimes. Són alhora víctimes del sistema patriarcal, dels models violents i repressius de la feminitat normativa, i de la dictadura.
Encara que fa més de 10 anys s’han publicat llibres i investigacions amb experiències de les supervivents (molts d’ells impulsats per l’incansable treball de Consuelo García del Cid), els crims comesos per aquestes institucions no han estat reconeguts, ni les dones que els van patir han estat reconegudes per la Llei estatal de Memòria Històrica. Les escasses iniciatives que hi ha hagut per investigar la història del Patronato han topat amb múltiples dificultats, des de manca de documentació o traves per accedir a la poca que s’ha conservat, passant pel silenci còmplice de persones que hi van tenir responsabilitat, l’estigma i la por de parlar-ne de moltes de les víctimes i supervivents, fins a pressions i amenaces, velades o explícites.
Trinitarias, Oblatas, Cruzadas Evangélicas, Adoratrices, Hermanas del Buen Pastor, María Ianua Coeli, Terciarias...
Les dues grans lloses que ens trobem a l’hora de denunciar la repressió del Patronato són la manca de memòria històrica i processos de reparació a l’estat espanyol i la impunitat que ha gaudit l’Església catòlica al nostre país, especialment quan la seva acció es creua amb el règim franquista, així com en les situacions d’abusos.
Actualment, a finals de 2023, sembla que mica en mica la veu de les víctimes i el llegat obscur del Patronato de Protección a la Mujer va arribant a més persones i espais. Cada cop són més els testimonis disposats a parlar, i el Grup de Suport ja s’ha establert com a centre d’acció i incidència per reclamar veritat, justícia i reparació.